ELS ESPECTACLES PÚBLICS

ELS ESPECTACLES

Els romans eren uns grans aficionats als espectacles. Al principi, pertanyien al culte romà i tenien un lloc en el calendari festiu. Es celebraven tres o quatre cops l'any i eren en honor d'algun Déu, generalment, Mart i Consus, i consistien en curses de cavalls o de carros. Així doncs, podem dir que els espectacles eren d'origen religiós. Amb el temps, però, van convertir-se en grans esdeveniments.

CURSES DE CARROS: 

Eren els jocs més antics i els més importants. Primer de tot, es feia un sorteig per a determinar el lloc de sortida de cadascuna de les factiones (equips): blancs, blaus, vermells i verds. Els carros se situaven en el seu corresponent carrer -carcer- i es donava la sortida, que la determinava el magistrat que presidia els jocs; assegut al pulvinar o tribuna de les autoritats, deixava caure un mocador de la mà i començava la cursa. Els corredors havien de fer set voltes completes en el menor temps possible per guanyar. 

REPRESENTACIONS ESCÈNIQUES:

L’inici del teatre romà caldria situar-lo al segle III a.C. Els "ludi scaenici", és a dir, les representacions teatrals eren la part més noble dels jocs. No es veien brutalitats; no obstant això, cada vegada més, les tragèdies i comèdies van ser substituïdes pels mims, i sobretot per les faules “atellanae", que al principi eren farses improvisades, però que més tard es van convertir en autèntiques peces teatrals  que tenien com objecte la crítica, el més realista possible, de la societat romana.

 LLUITES I EXHIBICIONS PÚBLIQUES: 

Dins de les exhibicions i espectacles varis hi trobem les lluites de gladiadors (munera), exhibicions i caceres d’animals (venationes) i, de vegades, simulació d’alguna batalla naval (naumachiae).  

 • Les venationes eren espectacles amb animals,lluites entre feres i caceres fetes per homes armats.
 • Les naumachiae (naumàquies) es feien en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundava l'arena d'alguns amfiteatres o en estanys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques. 
• Les execucions, on els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats. Eren generalment criminals, o bé enemics de l'Estat com els cristians. Se solien fer en hores de poca assistència, al matí o al migdia.

L'HABITATGE ROMÀ

• La domus (casa senyorial):

Encara que una minoria de les famílies romanes podien viure en una casa així, era la casa típicament romana. De tota manera la seva grandària i el luxe depenia molt del nivell econòmic que tenia la família propetària. Ladomus tenia normalment un pis, com a màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. Tota la claror entrava pel centre, per l'atri o el peristil. Aquesta casa estava dividida en les següents parts:

• - L'entrada principal, que tenia un uestibulum anterior a la porta que donava a un passadís anomenat fauces.
• - L'atrium era la primera cambra que es trobava, era el centre de la casa i de la vida familiar. Estava cobert per un sostre amb una gran abertura, anomenada compluuium, que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja al impluuium, una bassa rectangular que la recollia i la feia passar a una cisterna soterrània. Un pou al costat permetia treure l'aigua.
• - El tablinum estava darrera de l'atri separats entre si per una cortina o una fusta. Era el despatx del cap de la familia, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
• - Els cubicula,dormitoris, estaven situats als costats de l'atri.
• - Les habitacions que donaven a l'exterior eren llogades pel propietari de la casa per ser utilitzades comtabernae, botigues.
• - Moltes cases tenien un hortus, jardí, a la paret posterior.

A partir del segle II,les domus es converteixen en grans mansions: la part de davant queda aparentment com estava abans, seguint la forma d'una antiga casa itàlica, però la part posterior s'allarga amb noves parts segons el model de la casa grega. El centre de la casa, que abans era l'atri, es trasllada altablinum i al peristil, i apareixen nous espais especialitzats com el triclinium i la cuina.

- El triclinium, el menjador, va ser introduït amb el costum grec de menjar ajugat. En algunes cases hi havia més d'un, un que donès fora per l'estiu i un més protegit del fred per l'hivern.
- La cuina, culina, i la comuna, latrina, no tenien un emplaçament fix. La comuna podia trobar-se a la mateixa cuina o al seu costat. Les cases més luxoses fins i tot tenien termes propis.
- El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut amb columnes.
Les insulae (els blocs de pisos):
Aquestes illes de pisos, es trobaven principalment a les grans ciutats com Roma. Eren pisos de lloguers agrupats en illes, insulae.

Podien arribar a tenir fins a quatre pisos, per la qual cosa eran més altes que les domus. Tot i això, estaven construides amb materials de baixa qualitat, fet que feia que aquests blocs de pisos tinguèssin un gran perill de derrumbació.
Es construien al voltant d'un patit interior que permitia la ventilació i l'entrada de llum a les habitacions que donaven al carrer.

A la façana que donava al carrer, hi havia moltes finestres i balcons, la qual cosa permitia l'entrada del soroll, cosa que en les cases senyorials no es produia.

Cada pis disposava de poques cambres, i a més no tenien un ús fix, les families les utilitzava depenent de les seves necessitats. Els lloguers eran molts cars, i moltes vegades un mateix pis es dividia en dos, cosa que feia que les families encara visqèssin més juntes.
La majoria dels blocs no disposaven d'aigua corrent, per la qual cosa cada familia havia d'anar a buscar l'aigua a la font pública. Tampoc disposaven de comuna, així que havien d'utilitzar la comuna pública.

La villa rustica:
Eren l'edifici central d'una explotació agrícola. Primitivament nomès era una cabana amb una sola cambra i un pati amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Posteriorment, es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: el menjador, els habitatges dels esclaus, els estables, el galliner, els graners, cellers i altres dependències per guardar les eines necessàries pel treball del camp.
El propietari de la villa, tenia una part arreclada luxosament com a residència de camp.

La villa urbana:
Els propietaris d'aquestes edificacions, teniem més propietats, i per tant mes diners, que els propietaris de les villa rustica, i es feien construir grans mansions en zones de molta bellesa paisatgística. Aquestes vil·les tenien totes les comoditats imaginables, fins i tot disposaven de calefacció. L'estrucutura d'aquestes edificacions era molt variada, cada propietari la feia al seu gust, però principalment si accedia directament pel peristil. Les habitacionss'agrupaven en edificis diferents connectats per passadissos coberts. L'edificació principal estava envoltada d'horts, jardins i fins i tot petits boscos.

LA CIUTAT ROMANA

Característiques i estructura

La creació de les ciutats romanes es feia segons tres punts de partida:
-Partint de la colonització de nous territoris, s'establien les ciutats i adaptaven l seva forma de viure.
-Partint d'un assaltament militar els soldats comencen a editar les legiones.
-Creant ciutats de nova planta seguint el model de Roma, tant l'institucional o el politic.

L'urbanisme romà seguia un model determinat. Aquest model, igual que en molts altres aspectes de la cultura romana, deu les seves característiques més importants a la influència de les civilitzacions etrusca i grega:

• Té un origen etrusc l'existència dels dos carrers principals en creu orientats en direcció est-oest (Decumanus Maximus) i nord-sud (Cardo Maximus). També eren una herència etrusca els rituals religiosos que s'havien de celebrar abans de construir una ciutat. En primer lloc es prenien els auguris per saber si els déus eren favorables. Més tard un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits previstos per a la nova ciutat excepte les futures portes. Aquest solc assenyalava el pomerium, el perímetre protegit pels déus, sobre el qual es construirien les muralles.
• La quadrícula que resultava de la intersecció dels cardines, carrers paral·lels al Cardo Maximus i dels decumani, paral·lels al Decumanus Maximus, deriva del traçat ortogonal de les colònies gregues del sud d'Itàlia. Tot i que ja existia des d'antic, el teòric que sistematitzà aquesta projecció urbanística va ser Hipòdam de Milet, per la qual cosa es denomina "planta hipodàmica".

La planta d'una ciutat es completava amb el fòrum, una gran plaça situada normalment al mig de la ciutat, a l'encreuament del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus. Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles, normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals.

Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. hi havia un sistema complet de clavagueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers. Aquestes canalitzacions, cobertes amb llosses planes o amb un arc de mig punt, recollien les aigües residuals dels carrers, a través de forats fets als costats de les calçades, o dels edificis i cases, per mitjà de canonades de ceràmica o de plom, i les desguassaven en els rius o camps propers. Algunes de les clavagueres construïdes pels romans encara resten en servei en ciutats com ara Tarragona o a Roma.

EL LLEGAT DE ROMA

El llegat de la civilització romana ha perdurat fins l'actualitat, en la nostra vida quotidiana i a les nostres ciutats.

1. LES VIES
A la península Ibèrica van haver-hi unes 300 vies , i totes aquestes estaven comunicades amb la ciutat de Roma.
Un cop es van establir les relacions entre aquestes vies i les ciutats principals de l'imperi, aquestes van adoptar un valor comercial i administratiu. En èpoques de pau entre els territoris aquestes s'utilitzaven per fer recorreguts turístics amb àrees de repòs i distàncies.
Una altre funció molt important que tenien les vies romanes va ser la de transportar les tropes de l'excèrcit romà al seu destí.

1.1 LA CONSTRUCCIÓ DE LES VIES

Les principals vies romanes tenien una estructura molt sòlida. Els marges estaven construits amb dues fileres de pedres verticals, buidaven la part on hi havia la terra i  hi afegien més pedres, juntament amb grava. Finalment ho recobrien amb una superfície amb lloses per evitar-hi els bassals.

1.2 DURANT EL VIATGE

La xarxa de calçades romanes comptava amb un sistema de senyalitzacions i estacions de servei. 

-Miliarium: Informaven al llarg dels 1480 metres la distància a la ciutat de Roma o qualsevol altre ciutat de referència, a més del nom de la persona que havia pagat la reparació de la via i l'emperador que gobernava.

-Mutationes i mansions: àrees de descans per a viatges i animals de tir, amb serveis de revisió de vehicles i possibilitat de passar-hi la nit.

ELS PONTS I AQÜEDUCTES

La creació dels ponts forma part de la xarxa viària i ha tingut una funció molt important alhora d'evitar quasevol accident geogràfic, com una vall o un riu i evitar el desviament de la calçada.

(·Si voleu consultar més informació sobre la construcció dels ponts romans cliqueu el enllaç que hi ha a continuació:)

http://www.cefax.org/tecno/roma09/pagina6.htm

Els aqüeductes eren una construcció elaborada per l'ésser humà per a transportar aigua en gran quantitat d'un lloc a un altre. L’objectiu d’aquestes construccions era satisfer la demanda dels pobles per tal de poder tenir aigua per les seves activitats.

Els aqüeductes eren construïts de manera que s’aprofités la inclinació del terreny per a que l'aigua tingués la velocitat desitjada i així evitar el cúmul de sediments.

ELS PORTS

Els romans, a part de construïr calçades, per facilitar el comerç de mercaderies, també van crear els ports per garantir les rutes comercials marítimes, alguns d'aquests ports van ser: el de Roma. el de Òstia, el de Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona). La seva intenció era cercar els millors llocs per on es podia viatjar.